Anglès A.1.A.

Objectius generals del curs

Competències pragmàtiques: funcional i discursiva

Comprensió oral

• Comprendre el sentit general, els punts principals i la informació específica de textos orals (intervencions, debats, conferències, instruccions, narracions) sobre temes generals, d’actualitat o de la seva especialitat, transmesos de viva veu, en un registre estàndard, de manera clara , a velocitat mitjana i amb possibilitat d’aclariments.
• Comprendre i identificar la informació essencial, els punts principals i els detalls rellevants de textos orals emesos per mitjans tècnics, sobre assumptes de caràcter general, d’actualitat o relacionats amb la seva especialitat, en registre estàndard, de manera clara, a velocitat mitjana i amb possibilitat d’alguna aclariment o repetició.

Expressió oral

• Expressar-se amb adequació, eficàcia i amb raonable fluïdesa, precisió i correcció en una àmplia gamma de situacions i temes, narrant i descrivint experiències, sentiments i esdeveniments, transmetent informació, presentant un tema conegut i justificar les pròpies opinions.
• Plantejar el discurs de forma coherent i clara, organitzat i cohesionat amb flexibilitat, encara que de forma senzilla, podent ser evident l’accent estranger i les pauses per planejar el discurs o corregir errors.

Comprensió escrita

• Identificar el tema, els punts principals, el fil argumental, els detalls rellevants i les conclusions de textos clars i ben organitzats sobre temes generals actuals o relacionats amb la seva especialitat, així com d’instruccions fàcils, reonociendo el tipus de text i el registre estàndard , formal o informal.
• Localitzar informació específica en textos més extensos, procedents de diferents fonts, per tal de realitzar una tasca concreta.

Expressió escrita

• Escriure textos senzills sobre temes quotidians o d’interès personal, adequats a la situació de comunicació, raonablement correctes i amb un repertori d’elements lingüístics suficients per donar i transmetre informació, expressar opinions, sentiments i impressions personals, narrar, descriure, justificar, parafrasejar i sintetitzar informació de forma coherent i amb una organització i cohesió senzilles però eficaces.

Interacció oral i escrita

• Participar i reaccionar de forma adequada, amb certa seguretat i fluïdesa en una àmplia gamma de situacions, fins i tot poc habituals i sobre assumptes d’actualitat, que requereixin intercanvi d’opinions i d’informació detallada, comprenent gairebé tot el que es diu al seu voltant, sempre que es pronunciï amb claredat, no s’use un llenguatge molt idiomàtic i hi hagi possibilitat d’alguna aclariment i cooperació per part dels interlocutors.
• Comprendre i escriure notes, missatges o cartes per transmetre informació i idees prou precises sobre temes concrets o esdeveniments, reals o imaginaris, adequant-se a la situació de comunicació, respectant razonablementes les convencions del llenguatge escrit i tenint cura de la coherència i cohesió dels textos.

Competència sociocultural i sociolingüística

• Ampliar i diversificar el coneixement dels trets socials i culturals fonamentals de la llengua estrangera per comprendre i interpretar millor cultures diferents de la pròpia i la llengua objecte d’aprenentatge.
• Valorar la llengua estrangera com a mitjà per accedir a altres coneixements i cultures i reconèixer la importància que té com a mitjà de comunicació i entesa internacional en un món multicultural, prenent consciència de les similituds i diferències entre les distintes cultures.

Competència lingüística

• Fer servir un repertori de recursos lingüístics senzill però suficient per abordar, amb raonable precisió i fluïdesa encara que amb algun dubte o circumloqui, una àmplia gamma de situacions, funcions i temes.
• Utilitzar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per parlar i escriure de forma senzilla, però coherent i correcta, per comprendre textos, orals i escrits, i reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera en situacions de comunicació.
• Competència estratègica
• Adquirir i desenvolupar estratègies d’aprenentatge diverses, utilitzant tots els mitjans al seu abast, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal d’utilitzar la llengua estrangera de forma autònoma i per seguir progressant en el seu aprenentatge.
• Consolidar estratègies d’autoavaluació en l’adquisició de la competència comunicativa en la llengua estrangera, amb actituds d’iniciativa, confiança i responsabilitat en aquest procés.

Contingut general del curs

Aquest programa formatiu proporcionarà als alumnes la formació i l’aprenentatge en llengua anglesa necessària perquè puguin presentar-se a les proves d’acreditació oficial del nivell B1 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL).

COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

Vocabulari

• Ampliació del vocabulari i expressions freqüents relacionades amb les situacions, formals i informals, de les funcions que es treballen en el nivell.
• Reconeixement d’expressions i vocabulari molt freqüents de l’anglès col•loquial (ladboy or young man, cheers-thanks)
• Comparacions estereotipades molt freqüents (sleep like a log)
• Sintagmes lexicalitzats i seqüències estereotipades (I pixen …; last but not least)
• Col·locacions d’ús freqüent amb certs verbs: do, make, have, get, go, play, say, tell, think, … (give a lift, make progress, do one’s best, draw conclusions, …).
• Verbs amb particular d’ús freqüent i expressions idiomàtiques amb aquests verbs (make up your mind)
• Dites i expressions molt freqüents (No news is good news. Arrived safe and sound)

Formació de paraules

• Formació de paraules (substantius i adjectius) per derivació: valor dels afixos freqüents.
• Formació de paraules per composició (sleeping bag, Landlady, brunch)
• Adjectius compostos del tipus: adj.noun + ed (bad-Tempered) i del tipus number-noun (a five-star hotel)
• Formació de paraules a partir de verbs amb partícula (breakdown)
• Nominalització (the rich, our arrival)
• Sigles i abreviatures d’ús freqüent (ASAP, AD BC)

Significat

• Paraules sinònimes de significat pròxim (small / Little, say / tell)
• Hiperònims de vocabulari freqüent (rose → flower → plant)
• Paraules antònimes usuals (allow-FORBID)
• Polisèmia i doble sentit en paraules d’ús freqüent (matter, spot, xip)
• Paraules britàniques / americanes: (underground-subway)

Continguts gramaticals

En aquest nivell es revisen i s’amplien els continguts gramaticals dels nivells anteriors. A continuació es destaquen alguns aspectes nous.
Oració

• Actitud del parlant i modalitats d’oració simple: enunciativa, interrogativa, imperativa, exclamativa, desiderativa i dubitativa (+ afirmatives i negatives, emfàtiques i passives).
• Ordre i alteracions en cada tipus d’oració: posició de la negació. Sistematització de la concordança. El·lipsi d’elements.
• Oracions interrogatives: posició de les preposicions amb partícules interrogatives wh-.
• Preguntes i respostes breus “Tag questions” i “Tag responses”.
• Consolidació de les oracions exclamatives.
• Oracions impersonals: you; there + has / have been.
• Subordinació adverbial: consecutiva so, so + adj … that, such + noun … that. Oracions comparatives: the + comparative forms.
• Oracions desideratives: I’D rather; I wish, If only
• La veu passiva amb temps simples i construccions més complexes (temps de perfecte; modals + infinitiu simple)
• Coordinació afirmativa i negativa: both … and …, neither … nor …; disjuntiva: either … or; adversativa: not only … but also ….
• Subordinació nominal: that / if + clause; d’infinitiu amb diferent subjecte; amb verbs que també poden anar en construccions d’infinitiu o de gerundi. (Veure “Verb”).
• Estil indirecte: canvis en els temps verbals i en altres elements de l’oració; amb verbs modals i amb verbs o fórmules que resumeixen la informació.
• Subordinació adverbial: temporal referida a accions anteriors, posteriors o simultànies after, before, when, while, es soon as, onze, since, until / till
• Oracions condicionals reals, hipotètiques i irreals o impossibles.
• Subordinació de relatiu especificativa: who, whom, which, that i whose; omissió del pronom relatiu objecte; omissió del pronom relatiu en combinanció amb el verb be i postposició de la preposició. Amb where, when i why. Subordinació de relatiu explicativa: who, whom, which, whose
• Subordinació adverbial: causal es, because, since; consecutiva i tot, so + adj … that, such + noun … that; concessiva although, though.

Noms i adjetius
Nom

• Classes de noms i formació del gènere i nombre. Repàs i ampliació.
• Consolidació de: noms comuns per al masculí i el femení (adult, passenger).
• Noms només incomptables (information, luggage, news, weather).
• Noms que es refereixen a un col•lectiu (crew, party, staff).
• El gènere en noms de professió: noms compostos comuns per a tots dos gèneres (firefighter, Chairperson).
• El nombre: noms comptables plurals d’objectes amb dues parts (glasses)
• Repàs dels noms que es fan servir només en plural (clothes, goods).
• Consolidació dels noms incomptables d’origen verbal (heating, pàrquing).
• Plurals invariables (cattle). Singulars incomptables acabats en -s (athletics, economics)

Adjetius i altres complements del nom

• Repàs dels adjectius relatius i absoluts: ‘agradables’ i ‘non-gradable’ (difficult / hungry; dead / married); ‘Extreme’ (Starving, amazing, Awful).
• Repàs de la posició de l’adjectiu: (a free tiquet; this tiquet is free). Posició atributiva exclusivament: main, daily i predicativa exclusivament: alive, all right, ill, well, so-so.
• Ordre dels adjectius.
• Repàs i ampliació dels graus de l’adjectiu. Formes irregulars better / the best, worse / the worst, more / the most, less / the least, further / the furthest. La comparació d’inferioritat less … than.
• Repàs i ampliació dels adjectius que s’usen per expressar comparació the same, similar to, different from.
• Altres formes de complements del nom: noun + noun (school uniform).
• Modificadors de l’adjectiu. Adjectius comparatius i superlatius modificats per adverbis (Veure “Adverbis”). Adjectius seguits de preposició (keen on music). Adjectius seguits d’infinitiu (difficult [for me] de dir les).
• Construccions introduïdes per preposició (a book about the USA, a novell by Huxley); oracions de relatiu (Veure “1.Oración”). Repàs i consolidació.

Determinants

• Reconeixement de l’ús del genitiu amb ‘s en certes expressions de temps (a day’ s work, a month s salary). Comparar amb l’estructura a three-week holiday (Veure “Adjectius”).
• Ús d’indefinits: some, any, no i every. Contrast entre no not … any. Contrast i usos especials de some i any.
• Contrast all every en expressions de temps.
• Consolidació de l’article determinat amb: elements únics (The sun); ordinals (Elizabeth II Elizabeth the Second); per parlar de famílies (The Walters); diaris (The Times); institucions (the Police); càrrecs públics (the Prime Minister).
• Consolidació de l’ús i omissió de l’article determinat: amb last i next, en titulars de premsa.
• Revisió i ampliació de determinants demostratius, possessius, indefinits, numerals, interrogatius, exclamatius: formes, posició i usos.
• Altres determinants: another, other, both, each, such, neither, either, all.
• Indefinits: [so / too] much, [so / too] many, [so / too / very] little, [so / too / very] few, more, most, several, so, too, enough. Ús i omissió de l’article indeterminat amb few i little amb canvi de significat (I have little money / I have a little money).

Pronoms

• Reconeixement de l’ús de they / them / their amb el referent en singular (If somebody calls, tell them I’ll call them back).
• Revisió de You com pronom impersonal. (Veure “Oració”).
• Reforç i ampliació de l’ús d’indefinits: some i any de forma independent o en combinació amb -body, -one, -thing; every.
• Revisió i ampliació dels usos dels pronoms relatius: who, whom, which i that. (Veure “Oració”).
• Consolidació de l’ús especial del relatiu what (I do not know what to do).
• Pronoms personals: reforç i ampliació de formes, funcions, posició, combinatòria, ús / omissió i concordança amb el referent.
• Consolidació de l’ordre dels pronoms personals d’objecte.
• Consolidació dels pronoms reflexius: myself, yourself, himself, herself, itself, ourselves, yourselves, themselves i recíprocs each other i one another. Ús emfàtic.
• Revisió i ampliació dels pronoms possessius, demostratius, interrogatius, exclamatius i indefinits.
• It en estructures del tipus it ‘s good to see you, it takes a minute to get there.
• Pronoms indefinits: a little, a few, enough, [so / too] much, [so / too] many.
• Altres pronoms: another, others, both, each, all

Verbs

• Consolidació de les formes per expressar present: present simple i continu; present perfecte simple amb for i since.
• Revisió i ampliació de les formes per expressar passat: passat simple i continu; la forma used to + inf; present perfecte simple.
• Passat perfecte simple.
• Verbs modals can, could, may, might, must, should, ought to. La forma be able to. Les formes (not) have to i need not per expressar obligació o absència d’obligació.
• Present perfecte continu i reconeixement del passat perfecte continu en l’estil indirecte per substituir el present perfecte continu.
• Consolidació de les formes per expressar futur: la forma be going to; futur simple (will); present continu i present simple.
• Iniciació en el futur continu simple (In a few minutes we’ll be landing at Madrid Barajas airport). Altres formes d’expressar el futur amb certs verbs: decide, hope, intend, plan.
• Revisió del condicional simple amb would, could i should. El condicional compost.
• Revisió del subjuntiu were en oracions condicionals.
• La forma be not Supposed to per expressar prohibició. La forma had better per advertir o convèncer.
• Estil indirecte: Correlació de temps en la transmissió d’informació d’acord amb la situació de comunicació (She said [that] the design was ready and [that] she is going to bring it tomorrow).
• Revisió de la veu passiva dels temps verbals del nivell (Veure “Oració”).
• Revisió i ampliació de l’ús de l’infinitiu després d’adjectius i altres verbs.
• Revisió i ampliació de l’ús del gerundi: amb funció de nom, darrere de preposició, amb altres verbs.
• Els verbs stop, remember, forget i try seguits d’infinitiu o gerundi amb canvi de significat.
• Verbs modals will, would en combinació amb l’infinitiu simple. Característiques i ús.
• Iniciació en l’ús dels modals must, can, may, could i should en combinació amb l’infinitiu perfecte.
• Els verbs have i get amb valor causatiu (I must have my car serviced this week).
• Participi de present (writing) i de passat (written). Usos (The woman waiting at the bus stop is my neighbour. The portrait painted by Picasso ha rebut una sold recently).

Adverbis
Adverbis i locucions adverbials

• Gradació de l’adverbi (faster, more slowly). Irregularitats: better, worse, more, less, further.
• Likely / Unlikely per expressar probabilitat.
• Revisió de l’expressió de circumstàncies de temps, lloc i manera. posició
• Adverbis relatius i interrogatius: where, when, how + adj / adv (how far / much / quickly), why
• Repàs i consolidació dels compostos de some, any, no i every amb -where.
• Repàs dels adverbis: just, already, yet i still.
• Adverbis per expressar coincidència, diferència, o acord i desacord en frases breus (Me too, Nor em, Em neither, Not em; I think so, I hope not). Consolidació.
• Intensificadors per modificar l’adjectiu i l’adverbi: Adjectiu + enough (high enough); such + nom (He was such a funny person).
• Intensificadors per modificar l’adjectiu i l’adverbi en grau absolut (so, pretty, tregui, rather, incredibly, extremely) .Enllaços
• Preposicions de lloc, adreça i temps freqüents i el seu ús.
• Altres preposicions: with, without, about, by.
• Conjuncions d’ús molt freqüent.

Enllaços
Conjuncions i Locucions Conjuntives

• Revisió de les conjuncions coordinants i subordinants d’ús habitual: and, but, or, because, so, when, if, after, before.
• Coordinants: both … and, neither … nor, no (t) … nor, either … or.
• Consecutives: so + adj + that, such + nom + that
• Subordinants: temporals before / after + -ing, while, until / till, since, es soon as, onze.
• Finals: contrast entre to + infinitiu i for + -ing; in order [not] to. Causals: because of + nom; es; since, for this / that reason, that ‘s why, as a result. Condicionals: if, unless. Concessives: although, though
• Coordinants: as well as, not only … but also. Altres formes per expressar contrast o oposició: on the one hand … on the other …; however.

Preposicions

• Revisió de l’ordre de les preposicions en oracions de relatiu i interrogatives (Veure “Oració”).
• Consolidació de les preposicions postpuestas amb verbs d’ús freqüent (agree with, ask for, belong to).
• Adjectius més comuns seguits de preposició (afraid of spiders, fond of xocolata, good at Maths). Revisió i ampliació
• Revisió de les preposicions i locucions prepositives més freqüents per expressar estat o moviment i temps. Altres preposicions i locucions prepositives per expressar estat o moviment (above, against, among, below, over, round, across, along, towards) i temps (by, through).
• Altres preposicions i locucions prepositives: about, es, by, like; for; instead of; with.
• Substantius més comuns seguits de preposició (effect on, influence on, solution to, need for).

Continguts ortogràfics

• Sistematització de l’ús de les lletres majúscules (noms propis, països, assignatures, noms d’accidents geogràfics, títols de llibres, capçaleres de diaris, en començar l’estil directe).
• Revisió i ampliació.
• Ortografia cuidada del vocabulari d’ús. Reduplicació de consonants finals. Les vocals e, i finals quan les paraules afegeixen sufixos. Consolidació.
• Puntuació: punt i seguit, punt ia part, coma, dos punts, punt i coma, punt interrogatiu, punt exclamatiu. Revisió i consolidació.
• Signes auxiliars: cometes, parèntesis, apòstrof. Revisió i consolidació.

Continguts fonètics i fonològics

• Reconeixement i producció dels fonemes vocàlics i consonàntics. Diftongs i triftongs que presenten major dificultat.
• Insistència en els processos propis de la llengua que presenten més dificultat: pronunciació dels plurals, del genitiu ‘s, de la 3a persona del present simple i del passat simple / participi de passat dels verbs regulars; “Consonant clusters” (crisps, the guest ‘s …, ASKS, Walked, watched). La r al final de paraula. El so / ə / en síl·labes àtones i en formes àtones d’articles, pronoms, preposicions, conjuncions i verbs auxiliars i modals.
• Vocals i consonants mudes (dumb, island, castle).
• Accent i atonicitat dels elements de l’oració pel seu significat. Accent emfàtic (Who bought this? I did). Revisió i consolidació
• Entonació (ascendent, descendent, mixtes) per a les funcions comunicatives treballades en els diferents tipus d’oracions. Entonació de “tag questions”. Revisió i consolidació.
• Accent d’intensitat i reconeixement de les síl·labes tòniques en formes simples i en compostos (window-shopping). Canvi de l’accent d’intensitat en nom i verb (a record, to record).
• Ritme: reconeixement i producció de síl·labes tòniques i àtones; regularitat rítmica de les primeres. Enllaços. Revisió i ampliació.
• Correspondència entre fonemes i lletres / signes. Reconeixement de la representació gràfica al diccionari. Insistència en les grafies que presenten major dificultat (-ough: although, Cough, enough; -augh: laugh, taught; ei: receive, leisure; ie: scientist). Paraules pròximes formalment que solen produir dificultat. Homòfons i homògrafs freqüents.

COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES I SOCIOCULTURALS

Continguts sociolingüístics i socioculturals

En aquest nivell s’aprofundeix en el reconeixement i la comprensió de la diferència cultural, refermant així una consciència intercultural fonamentada en la consideració de les similituds i diferències entre la cultura de la llengua d’estudi i la pròpia. Amb aquesta finalitat, els continguts socioculturals s’aniran adquirint gradualment, integrats en el desenvolupament de les activitats comunicatives.
A continuació es detallen les àrees de la cultura i societat de la llengua objecte d’estudi:

• Vida quotidiana: Horaris i hàbits de menjars, gastronomia (plats típics), horaris i costums relacionats amb el treball, celebracions, cerimònies i festivitats més significatives.
• Activitats d’oci: el món del cinema, esports típics, esdeveniments esportius, mitjans de comunicació.
• Relacions humanes i socials: Usos i costums de la vida familiar, relacions familiars, generacionals i professionals, relacions entre els diferents grups socials. L’Administració i altres institucions.
• Condicions de vida i treball: Introducció al món laboral (recerca de feina, educació), Seguretat social, hàbits de salut i higiene.
• Valors, creences i actituds: Tradicions importants, característiques bàsiques del sentit de l’humor, referents artístic-culturals significatius.
• Llenguatge corporal: Gestos i postures, proximitat i contacte visual.
• Convencions socials: Convencions i tabús relatius al comportament, normes de cortesia.
• Geografia bàsica: Clima i medi ambient. Països més importants en els quals es parla la llengua i ciutats significatives. Incidències geogràfiques en la llengua: varietats de la llengua.

COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES

Continguts funcionals

• Funcions o actes de parla assertius, relacionats amb l’expressió del coneixement, l’opinió, la creença i la conjectura: afirmar; anunciar; assentir; classificar; confirmar la veracitat d’un fet; descriure; expressar acord i desacord; expressar ignorància i coneixement d’un fet; expressar dubte; expressar una opinió; formular hipòtesis; identificar i identificar-se; informar; predir; recordar alguna cosa a algú. Narrar fets passats, presents i futurs; raonar i argumentar una opinió o punt de vista.
• Funcions o actes de parla compromissoris, relacionats amb l’expressió d’oferiment, intenció, voluntat i decisió: expressar la intenció o voluntat de fer alguna cosa; convidar; oferir alguna cosa; oferir ajuda; oferir-se a fer alguna cosa; prometre; animar algú a fer alguna cosa.
• Funcions o actes de parla directius, que tenen com a finalitat que el destinatari faci o no faci alguna cosa, tant si això és al seu torn un acte verbal com una acció d’una altra índole: aconsellar; advertir; donar instruccions; donar permís o dispensar a algú de fer alguna cosa; ordenar; demanar alguna cosa, ajuda, confirmació, informació, instruccions, opinió, permís, que algú faci alguna cosa; prohibir; proposar; recordar alguna cosa a algú; intimidar, amenaçar.
• Funcions o actes de parla fàctics i solidaris, que es realitzen per establir o mantenir el contacte social i expressar actituds respecte als altres: convidar; acceptar i declinar una invitació; concertar una cita, quedar amb algú, agrair; atreure l’atenció; donar la benvinguda; acomiadar-se; expressar aprovació; expressar condol; felicitar; interessar-se per algú o alguna cosa; lamentar; demanar disculpes; presentar-se; presentar algú; saludar; fer compliments; fer retrets.
• Funcions o actes de parla expressius, amb els quals s’expressen actituds i sentiments davant determinades situacions: expressar admiració, alegria o felicitat, estima o simpatia, aprovació i desaprovació, decepció, desinterès i interès, disgust, dubte, esperança, preferència, satisfacció , sorpresa, por, tristesa; avorriment, indiferència, desig; un estat físic o de salut: dolor, fred o calor, son, gana o set, benestar o malestar.

Conteniguts discursius

Coherencia textual: Adequació del text al context comunicatiu.

• Tipus i format de text.
• Varietat de llengua.
• Registre.
• Tema. Enfocament i contingut: selecció lèxica, d’estructures sintàctiques i de contingut rellevant.
• Context espai-temporal:
  • Referència espacial: ús d’adverbis i expressions espacials.
  • Referència temporal: ús dels temps verbals, adverbis i expressions temporals.

Tipologia textual

• Textos receptius escrits: Postals, cartes personals i correu electrònic; notes personals, invitacions, felicitacions; anuncis, fullets d’informació i comercials; receptes de cuina, cartes i menús; articles de premsa, agenda d’oci i cartellera d’espectacles, horòscop, passatemps; entrevistes, lletres de cançons; textos literaris (contes, narracions breus, faules, poemes); material elaborat pel / per la professor / a, pàgines web, instruccions.
• Textos receptius orals: Textos parlats, radiofònics, retransmesos per megafonia i gravats (contestadors); explicacions del professor / a i d’altres alumnes / as; converses d’àmbit personal, converses en llocs públics (botigues, consulta mèdica, punts d’informació …); narracions d’esdeveniments, costums, processos, instruccions, debats i discussions, entrevistes breus, enquestes, anuncis, notícies, concursos, dibuixos animats, cançons.
• Textos productius escrits; postals, cartes personals i correu electrònic; notes i apunts personals; invitacions, felicitacions, petits anuncis, cartells informatius, instruccions, descripció d’objectes, llocs i persones, narracions d’esdeveniments, costums, processos; sol•licituds, formularis, impresos senzills que requereixin dades personals.
• Textos productius orals; converses d’àmbit personal, converses en llocs públics (botigues, consulta de / la metge, punts d’informació …), narracions d’esdeveniments, costums, processos; descripcions d’objectes, llocs i persones; instruccions.

COHESIÓ TEXTUAL: Organització interna del text. Inici, desenvolupament i conclusió de la unitat textual.

• Inici del discurs: mecanismes iniciadors (presa de contacte, etc.); introducció del tema; tematització.
• Desenvolupament del discurs:
  • Desenvolupament temàtic
  • Manteniment del tema: coreferència (ús de l’article, pronoms, demostratius; concordança de temps verbals); el•lipsis; repetició (ressò lèxic; sinònims, antònims, hiperònims, hipònims, camps lèxics); reformulació; èmfasi.
  • Expansió temàtica: exemplificació; reforç; contrast; introducció de subtemes.
  • Canvi temàtic: digressió; recuperació de tema.
• Conclusió del discurs: resum / recapitulació, indicació de tancament textual i tancament textual.
• Manteniment i seguiment del discurs oral:
  • Presa, manteniment i cessió del torn de paraula.
  • Suport, demostració d’enteniment, petició d’aclariment, etc.
• L’entonació com a recurs de cohesió del text oral: ús dels patrons d’entonació.
• La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit: ús dels signes de puntuació.